Qui ha ficat més tisora ​​ha estat BMN

El nou mapa financer concentra el 60% de les oficines en mans de la gran banca 

Els responsables dels principals bancs espanyols -Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Popular i Sabadell-, coincideixen en la seva gran majoria. Asseguren que la reestructuració financera espanyola ha conclòs, a excepció d'algun cop de cua que pugui quedar. I malgrat les crítiques inicials, ara creuen que el Govern ha operat, en general, bé i la reforma i sanejament del sector han estat positius. Això sí, culpen de tota l'hecatombe del sector a les caixes d'estalvis. 

No esperen sorpreses en els test d'estrès que pugui provocar nous ajustos i fusions a Espanya. Malgrat això, no descarten que en els pròxims dos o tres anys es torni a produir una altra ronda de fusions com a conseqüència de l'encara baixa rendibilitat del negoci bancari, que provocarà la caiguda d'alguna entitat més en aquest període. Això és almenys, el que els consellers delegats d'aquestes sis entitats han recalcat en la presentació de resultats corresponent al primer semestre del present exercici. 

De moment, i amb la reestructuració en la recta final, la crisi ha provocat a Espanya el tancament de gairebé 13.000 oficines bancàries, el que equival a la suma de la xarxa de CaixaBank, que té 5.716 oficines, Santander amb 3.609 sucursals al país , i BBVA, amb 3.231 agències si no es compten encara les més de 700 que sumarà amb la integració de Catalunya Banc. Aquesta retallada supera el 30% de la xarxa existent en 2008 En els últims 18 mesos s'ha accelerat el ritme de tancaments, sumant més de 4.600. D'ells, unes 600 sucursals s'han clausurat només en l'últim trimestre. Santander ha tancat gairebé 400 en aquests tres mesos i Catalunya Banc ha tancat 153, corresponents a la xarxa de fora de Catalunya. 

Des que la crisi va començar a mostrar els seus primers símptomes s'han tancat una de cada quatre sucursals bancàries, tornant als nivells dels anys 80 En aquesta dècada va ser quan les caixes d'estalvis van iniciar un molt tímid enlairament, que va tenir el seu punt àlgid entre els anys 90 i els set primers anys del present segle. 

El 2008, primer any en què es va procedir a un selectiu tancament d'agències bancàries i també exercici en què es va batre rècord d'oficines, hi havia a Espanya 45.662 locals. Ara operen 32.894, nombre que encara s'anirà reduint com un comptagotes, a poc a poc.

Quan es va iniciar la crisi existien a Espanya 55 entitats financeres, ara hi ha 16 firmes si es té en compte Caja Laboral i Cajamar (hi ha més rurals, però són molt petites) i Deutsche Bank i Caixa Geral, ja que Barclays està de retirada. També hi ha un nou actor, Evo Banc, primera entitat financera espanyola dependent d'un fons d'inversió, Apollo, però la seva dimensió és molt reduïda també.

La concentració bancària ha estat de tal nivell que fins al març el 58,3% de la xarxa estava en mans de les sis majors entitats, percentatge que sobrepassarà el 60% un cop BBVA integri Catalunya Banc, banc adquirit en subhasta a finals del passat mes . 

El 2007 CaixaBank, Santander, BBVA, Sabadell, Popular i Bankia (amb les set caixes que van donar origen a aquesta signatura) sumaven el 44,4% del total de les oficines, percentatge que es va rebaixar del 43,6% el 2010 Des llavors han anat acaparant quota, malgrat que totes aquestes entitats també han patit en major o menor mesura ajustos, sent el més dramàtic el de Bankia, que va tancar l'any passat més de 1.000 sucursals com a conseqüència del seu pla de reestructuració imposat per Brussel · les, després de rebre ajudes per 22.424.000. 

Sabadell ha estat l'únic banc que en aquests anys de crisi ha aconseguit créixer en nombre d'oficines causa de les seves operacions corporatives (ha integrat Banco Guipuzcoano, CAM, Caixa Penedès, Banco Gallego i la filial espanyola de Lloyds. 

També ha estat, com és lògic, l'únic que ha incrementat en un 20% la seva plantilla, amb gairebé 18.000 empleats. Ibercaja també l'ha pujat per la seva fusió amb Caja3. Bankinter ha augmentat el nombre de treballadors en un 1%. Crida l'atenció que BBVA (que només ha retallat la seva plantilla en un 4%, com Popular) i Bankinter siguin les entitats que tenen de mitjana més empleats per oficina. Nou en el cas del banc que presideix Francisco González, i 11 en el cas del banc que dirigeix ​​María Dolores Dancausa. 

Qui ha ficat més tisora ​​ha estat BMN, amb un 34% menys de personal. Dels 214.187 empleats en el sector fins al març, el 64% treballa a la gran banca, enfront del 46,6% el 2008. 

1,7 milions més de negoci per empleat 

La concentració del negoci bancari a unes 13.000 sucursals menys en una mica més de sis anys i la reducció de plantilla han suposat una major agrupació d'aquesta activitat per local i treballador. El 2007 el volum de negoci (crèdits i dipòsits) que manejava de mitjana cada empleat de banca ascendia a 9.980.000 d'euros, xifra que al març d'aquest any ha passat a 11,7 milions, o el que és el mateix, 1,7 milions més per persona. Si es desglossen aquestes quantitats per tipus de negoci, la conclusió és que cada empleat manejava de mitjana en el quart trimestre del 2012 uns 6.340.000 d'euros en crèdits, quantitat que va baixar als 6.190.000 en el primer trimestre de 2013 després del traspàs dels actius immobiliaris a Sareb per part de les entitats amb ajudes. Des de llavors les xifres han anat pujant lleugerament, per arribar al primer trimestre d'aquest any als 6,3 milions. La mitjana sectorial de dipòsits per empleat ha passat de 4.836.000 d'euros en l'últim trimestre del 2012 als 5,4 milions el març d'aquest any. També ha patit una important variació el nombre d'habitants per sucursal bancària. Espanya era, de fet, el país amb més oficines per persona, una per cada 1.003 habitants en 2007 era tan densa la seva xarxa bancària, que malgrat que la reestructuració bancària del país ha estat la més dràstica d'Europa, el seu nombre d'oficines per espanyol continua sent la més densa, amb una agència per cada 1.386 habitants.