La decisió de la sentència dictada en el dia d'avui pel Tribunal Constitucional (TC), en el recurs d'inconstitucionalitat plantejat pel Parlament de Navarra, contra determinats articles de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per la reforma del mercat laboral, l'antecedent immediat és el RD-Llei 3/12, ratifica la pèrdua de poder de la negociació col · lectiva com a instrument de regulació de les relacions laborals enfront del poder unilateral de l'empresari, obviant el paper que la mateixa ha de exercir en l'estat social i democràtic de Dret que proclama la nostra model Constitucional.
La sentència de l'Alt Tribunal en declarar la constitucionalitat de la inaplicació de les condicions de treball dels convenis col · lectius en les empreses, i la preferència del conveni d'empresa sobre el conveni sectorial en aspectes que afecten essencialment a les condicions de treball, fa una interpretació de la Constitució que menyscaba greument el dret a la negociació col · lectiva que, al costat del de llibertat sindical i de vaga s'erigeixen en un baluard constitucional per a la defensa dels drets i interessos dels treballadors.
Permetre com fa ara el Tribunal Constitucional que es inaplique un conveni col · lectiu simplement amb el Vot de l'Administració, en un òrgan administratiu, la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col · lectius (CCNCC), és remuntar a l'època franquista de les relacions laborals i ignorar el pronunciament de l'Organització Internacional de Treball (OIT) en la queixa presentada per CCOO i UGT sobre la reforma laboral que expressament ha assenyalat que: "per aconseguir i conservar la confiança de les parts, tot sistema d'arbitratge hauria de ser realment independent, és a dir que els resultats dels arbitratges no haurien de ser predeterminats per criteris legislatius. "
En relació amb la prioritat aplicativa de conveni d'empresa, el Diàleg Social venia conformant l'estructura de la negociació col · lectiva en el sector corresponent, tenint en compte les necessitats del mateix i la cohesió social, ara donant carta de naturalesa a que qualsevol conveni d'empresa pugui trencar aquesta conformació de la negociació col · lectiva es nega, obstaculitza i desvirtua l'exercici de la facultat negociadora dels sindicats negant l'ús adequat d'una de les eines més importants de la llibertat sindical: la negociació col · lectiva.
El període de prova establert en el contracte de suport als emprenedors, també ha estat avalat pel Tribunal Constitucional, permetent l'acomiadament sense causa, la rotació encara més gran si cap en el mercat de treball, i que els treballadors i treballadors d'aquest país no puguin desenvolupar una vida amb estabilitat, davant la incertesa de ser contractats sota una modalitat de contractació amb una organització del treball absolutament discrecional, més encara, després que el Govern l'hagi possibilitat també per al contracte a temps parcial.
L'antecedent immediat de la Llei 3/12, objecte de la sentència del TC, és el RDL 3/12 del Govern popular, que va introduir la més greu modificació del nostre sistema de dret laboral, i es va fer sense diàleg social previ, el que igualment ha estat qüestionat per l'OIT en les seves recents pronunciaments en les reclamacions presenteu per CCOO i UGT, que recrimina al Govern no haver dut a terme un procés de diàleg social.
Les polítiques d'ajustos, retallades i contrareformes sociolaborals impulsades per la Troica, com a resposta a l'augment del dèficit i el deute originada per la crisi financera, crisi sense precedents provinent dels bancs, l'estan suportant els treballadors i treballadores d'aquest país per l'augment de les desigualtats i el risc de pobresa, a costa de la vulneració i la retallada de drets, només amb mesures de retallada salarials, indemnitzatòries ia costa de la conciliació de la vida personal i familiar, clarament en entre dit, que ara avala el Tribunal constitucional.
L'actual sentència del TC és el tercer que examina aspectes parcials de la reforma del 2012, sense haver procedit com hauria sigut més adequat, acumular les qüestions d'inconstitucionalitat i els recursos inconstitucionalitat presentats, de manera que ha utilitzat una fórmula de "especejament" previ , que el porta a adoptar una posició parcel sobre el contingut global de la reforma, que condicionarà el seu pronunciament sobre els recursos que amb caràcter general s'han presentat contra la reforma laboral per inconstitucionalitat.
Un cop publicada la sentència, els dos sindicats estudiaran les reclamacions que, a nivell internacional, puguin ser procedents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario