AJUDA GUARDERIA

Recordem que en la nòmina del mes de setembre, s'abonarà l'ajuda de guarderia i de formació de fills, a aquells empleats / des els fills / es tinguin entre 0 i 25 anys, sempre que aquests no tinguin ingressos superiors al salari mínim interprofessional. 

Les ajudes aprovades pel conveni col · lectiu per a aquest any 2014 són: 

• 925 € / fill / a en cas d'ajuda a guarderia (de 0 a 2 anys), 
• 510 € / fill / a per a l'ajuda a formació de fills d'empleats. 

Aquest ajut s'incrementarà en un 100%, en el cas en què el fill de l'empleat cursés els estudis en plaça distinta a la del seu domicili habitual i pernoctase fora d'aquest. Per justificar l'augment d'ajuda, s'haurà d'enviar a RRHH de la territorial corresponent, el justificant del pagament de la matrícula del centre on el beneficiari de l'ajuda cursi els seus estudis. 

En ser una ajuda destinada al fill, en el cas de parelles formades per empleats, únicament la cobrarà un dels dos cònjuges. En aquest punt ens trobem un possible conflicte en el cas de dissolució matrimonial, ja que l'empleat que va cobrar l'ajuda l'any passat, inicialment serà el mateix que la cobri l'any actual. Si per alguna raó es vol canviar el cobrament a l'altre progenitor, dos pares hauran d'enviar un correu a l'àrea de persones sol · licitant el canvi de nòmina en què cobrar l'ajuda. 

Els escrits i justificants, com el resguard del pagament de matrícula, s'han d'enviar a RRHH preferiblement abans del dia 10 de setembre, per assegurar-nos que l'increment d'ajuda s'abonarà a final d'aquest mes.

Qui ha ficat més tisora ​​ha estat BMN

El nou mapa financer concentra el 60% de les oficines en mans de la gran banca 

Els responsables dels principals bancs espanyols -Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Popular i Sabadell-, coincideixen en la seva gran majoria. Asseguren que la reestructuració financera espanyola ha conclòs, a excepció d'algun cop de cua que pugui quedar. I malgrat les crítiques inicials, ara creuen que el Govern ha operat, en general, bé i la reforma i sanejament del sector han estat positius. Això sí, culpen de tota l'hecatombe del sector a les caixes d'estalvis. 

No esperen sorpreses en els test d'estrès que pugui provocar nous ajustos i fusions a Espanya. Malgrat això, no descarten que en els pròxims dos o tres anys es torni a produir una altra ronda de fusions com a conseqüència de l'encara baixa rendibilitat del negoci bancari, que provocarà la caiguda d'alguna entitat més en aquest període. Això és almenys, el que els consellers delegats d'aquestes sis entitats han recalcat en la presentació de resultats corresponent al primer semestre del present exercici. 

De moment, i amb la reestructuració en la recta final, la crisi ha provocat a Espanya el tancament de gairebé 13.000 oficines bancàries, el que equival a la suma de la xarxa de CaixaBank, que té 5.716 oficines, Santander amb 3.609 sucursals al país , i BBVA, amb 3.231 agències si no es compten encara les més de 700 que sumarà amb la integració de Catalunya Banc. Aquesta retallada supera el 30% de la xarxa existent en 2008 En els últims 18 mesos s'ha accelerat el ritme de tancaments, sumant més de 4.600. D'ells, unes 600 sucursals s'han clausurat només en l'últim trimestre. Santander ha tancat gairebé 400 en aquests tres mesos i Catalunya Banc ha tancat 153, corresponents a la xarxa de fora de Catalunya. 

Des que la crisi va començar a mostrar els seus primers símptomes s'han tancat una de cada quatre sucursals bancàries, tornant als nivells dels anys 80 En aquesta dècada va ser quan les caixes d'estalvis van iniciar un molt tímid enlairament, que va tenir el seu punt àlgid entre els anys 90 i els set primers anys del present segle. 

El 2008, primer any en què es va procedir a un selectiu tancament d'agències bancàries i també exercici en què es va batre rècord d'oficines, hi havia a Espanya 45.662 locals. Ara operen 32.894, nombre que encara s'anirà reduint com un comptagotes, a poc a poc.

Quan es va iniciar la crisi existien a Espanya 55 entitats financeres, ara hi ha 16 firmes si es té en compte Caja Laboral i Cajamar (hi ha més rurals, però són molt petites) i Deutsche Bank i Caixa Geral, ja que Barclays està de retirada. També hi ha un nou actor, Evo Banc, primera entitat financera espanyola dependent d'un fons d'inversió, Apollo, però la seva dimensió és molt reduïda també.

La concentració bancària ha estat de tal nivell que fins al març el 58,3% de la xarxa estava en mans de les sis majors entitats, percentatge que sobrepassarà el 60% un cop BBVA integri Catalunya Banc, banc adquirit en subhasta a finals del passat mes . 

El 2007 CaixaBank, Santander, BBVA, Sabadell, Popular i Bankia (amb les set caixes que van donar origen a aquesta signatura) sumaven el 44,4% del total de les oficines, percentatge que es va rebaixar del 43,6% el 2010 Des llavors han anat acaparant quota, malgrat que totes aquestes entitats també han patit en major o menor mesura ajustos, sent el més dramàtic el de Bankia, que va tancar l'any passat més de 1.000 sucursals com a conseqüència del seu pla de reestructuració imposat per Brussel · les, després de rebre ajudes per 22.424.000. 

Sabadell ha estat l'únic banc que en aquests anys de crisi ha aconseguit créixer en nombre d'oficines causa de les seves operacions corporatives (ha integrat Banco Guipuzcoano, CAM, Caixa Penedès, Banco Gallego i la filial espanyola de Lloyds. 

També ha estat, com és lògic, l'únic que ha incrementat en un 20% la seva plantilla, amb gairebé 18.000 empleats. Ibercaja també l'ha pujat per la seva fusió amb Caja3. Bankinter ha augmentat el nombre de treballadors en un 1%. Crida l'atenció que BBVA (que només ha retallat la seva plantilla en un 4%, com Popular) i Bankinter siguin les entitats que tenen de mitjana més empleats per oficina. Nou en el cas del banc que presideix Francisco González, i 11 en el cas del banc que dirigeix ​​María Dolores Dancausa. 

Qui ha ficat més tisora ​​ha estat BMN, amb un 34% menys de personal. Dels 214.187 empleats en el sector fins al març, el 64% treballa a la gran banca, enfront del 46,6% el 2008. 

1,7 milions més de negoci per empleat 

La concentració del negoci bancari a unes 13.000 sucursals menys en una mica més de sis anys i la reducció de plantilla han suposat una major agrupació d'aquesta activitat per local i treballador. El 2007 el volum de negoci (crèdits i dipòsits) que manejava de mitjana cada empleat de banca ascendia a 9.980.000 d'euros, xifra que al març d'aquest any ha passat a 11,7 milions, o el que és el mateix, 1,7 milions més per persona. Si es desglossen aquestes quantitats per tipus de negoci, la conclusió és que cada empleat manejava de mitjana en el quart trimestre del 2012 uns 6.340.000 d'euros en crèdits, quantitat que va baixar als 6.190.000 en el primer trimestre de 2013 després del traspàs dels actius immobiliaris a Sareb per part de les entitats amb ajudes. Des de llavors les xifres han anat pujant lleugerament, per arribar al primer trimestre d'aquest any als 6,3 milions. La mitjana sectorial de dipòsits per empleat ha passat de 4.836.000 d'euros en l'últim trimestre del 2012 als 5,4 milions el març d'aquest any. També ha patit una important variació el nombre d'habitants per sucursal bancària. Espanya era, de fet, el país amb més oficines per persona, una per cada 1.003 habitants en 2007 era tan densa la seva xarxa bancària, que malgrat que la reestructuració bancària del país ha estat la més dràstica d'Europa, el seu nombre d'oficines per espanyol continua sent la més densa, amb una agència per cada 1.386 habitants.

La política del Govern augmenta el risc de deflació a Espanya

Les dades d'IPC publicades avui per l'INE, corresponents al mes de juliol, mostren una disminució de quatre dècimes respecte al mes anterior, situant la taxa interanual en el -0,3%. Aquestes dades són fidel reflex de les polítiques del Govern, assentades en la devaluació de les rendes dels treballadors i, com a conseqüència, la disminució del consum, estenent la desigualtat i la pobresa al nostre país. 

A més, estan lluny de les previsions del Govern i d'altres organismes internacionals i augmenten el risc de deflació a Espanya. Davant d'això, UGT exigeix ​​un canvi radical en les polítiques del nostre país, que millori el poder adquisitiu dels salaris, generi ocupació de qualitat i recuperi els drets laborals perduts. Només dinamitzant el consum i la inversió podrem pensar en una sortida equilibrada i més justa de la crisi i en la recuperació real que es reflecteixi en la millora de la productivitat i la creació d'ocupació i faci de la nostra economia una més competitiva i sostenible a llarg termini. 

Segons les dades publicades avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'Índex de Preus de Consum (IPC) va situar la seva taxa de variació anual al mes de juliol de 2014 en el -0,3%, quatre dècimes per sota de la registrada el mes anterior. Aquest descens ha estat provocat per la confluència del comportament de diferents grups; especialment per la caiguda de preus vinculada a l'efecte rebaixes d'estiu en vestit i calçat, i els menors preus en electricitat, mobles i telefonia. Els preus han pujat, per la seva banda, en qüestions que han tingut més demanda en aquesta època de l'any i que tenen a veure amb el turisme: augment dels preus dels viatges organitzats i la pujada de preus d'hotels i altres allotjaments turístics. 

La inflació subjacent, que mesura la variació general de preus descomptant els aliments no elaborats i els productes energètics, es manté en el 0,0%, igual que el mes passat. 

Per la seva banda, l'Índex de Preus de Consum Harmonitzat (IPCH), la taxa de variació anual s'ha situat en -0,4%, quatre dècimes per sota de la registrada el mes anterior. Mentrestant, la taxa de variació interanual de l'IPCH de la zona euro ha baixat al 0,4%, una dècima menys que el mes anterior. D'aquesta manera, la bretxa entre l'IPCH d'Espanya i el de la Zona Euro arriba als vuit punts percentuals, de manera que els productes espanyols segueixen guanyant competitivitat exclusivament via preus. 

conclusions 

Les últimes dades conegudes en el matí d'avui, relatius a l'Índex de Preus de Consum del mes de juliol, ens mantenen en la incertesa sobre la recuperació econòmica, lluny de les previsions del Govern i d'organismes com el Fons Monetari Internacional o l'Comissió Europea . Ara per ara, aquest escenari es continua caracteritzant per un feble creixement de l'activitat econòmica i un insostenible nivell d'atur, a més del risc persistent en relació als preus, que van arribar al juliol el seu major valor negatiu en taxa anual (-0,3 %), augmentant el risc de deflació a Espanya, amb les conseqüències perjudicials que se'n deriva per a qualsevol economia, tant en termes d'activitat econòmica i financera, com en termes d'ocupació. 

Aquesta situació dels preus és el reflex d'una economia amb reduïda demanda conseqüència dels durs ajustos exigits per la troica i practicats pel Govern d'Espanya i la seva aposta per la devaluació de les rendes dels espanyols, especialment els salaris. A més, aquest context de rendes s'emmarca en un escenari de continu deteriorament de l'ocupació i de la seva qualitat, amb les conseqüències directes que això té sobre les decisions de consum de les famílies espanyoles. I tant és així, que les últimes dades dels Comptes Trimestrals No Financeres dels Sectors Institucionals, publicades en passat 2 de juliol, alerten de la taxa d'estalvi de les llars i institucions sense ànim de lucre al servei de les llars va ser negativa en el primer trimestre del 2014 i va ser del -1,9% de la seva renda disponible, el seu mínim històric des que existeix la sèrie (des de l'any 2000). 

La traducció és la següent: l'estat d'ànim de l'economia espanyola és negatiu. A Espanya avui la renda de les famílies no és suficient per fer front a les minvades decisions de consum, minvades per la caiguda de la renda disponible bruta, derivada del descens de la remuneració dels assalariats (-0,4%), del volum net de prestacions rebuts per les llars (-3,3%) i del saldo net d'altres transferències corrents percebudes (-27,8%). Per això, a les famílies espanyoles no els queda més remei que utilitzar els seus estalvis per fer front a les necessitats de consum avui, amb les conseqüències que això té en relació amb la incertesa i la confiança econòmica en el futur i l'ajornament més a futur de noves decisions de consum. Assenyalar en aquest punt que la negociació col · lectiva segueix sent una eina de les més valuoses per esmorteir la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors a Espanya, ja que els convenis amb efectes econòmics el 2014, registrats en el primer semestre, tenen un increment salarial mitjà del 0,54% per als 3.602.762 treballadors que a 30 de juny tenien negociat i acordat el seu conveni. 

En definitiva, aquest escenari no és sinó el resultat de les polítiques d'austeritat, que estiguin estenent al desigualtat i la pobresa a Espanya. Perquè els desmesurats ajustos en la despesa pública, les successives reformes laborals, de la negociació col · lectiva i de les pensions, han provocat que la demanda interna, principal pilar de la nostra economia, s'hagi alentit enormement. I d'aquí la situació de l'activitat econòmica, l'ocupació, però també dels preus al nostre país. 

Per això, des d'UGT exigim un canvi radical en la política econòmica i laboral del nostre país, perquè la recuperació passa per la millora del poder adquisitiu dels salaris, la generació d'ocupació de qualitat i per la recuperació dels drets laborals perduts, juntament amb la protecció de les necessitats socials i l'accés a serveis públics de qualitat. Només a través de la dinamització del consum i de la inversió-i per tant de la demanda internacional podrem començar a pensar en un veritable final de crisi, que s'iniciarà només a través de les millores dels salaris en termes reals i la recuperació de l'ocupació. Davant l'estratègia de l'austeritat, UGT aposta per una política centrada en les persones i l'ocupació, amb una sortida més equilibrada i més justa de la crisi i amb reformes de calat per fer l'economia espanyola més competitiva i més sostenible a llarg termini , basada en la millora de la productivitat i el valor afegit, la generació d'ocupació de qualitat i l'enfortiment del nostre estat de benestar. 

IPC JULIO 2014

 Datos básicos

INDICADOR	DATO	TENDENCIA
IPC General: Tasa mensual	-0,9	Nueve décimas menos que en junio
IPC General: Tasa anual	-0,3	Cuatro décimas menos que en junio
Tasa subyacente (sin alimentos no elaborados ni productos energéticos)	0,0	Se mantiene igual que junio
IPC Armonizado	-0,4	Desciende cuatro décimas en relación a junio

Otros datos destacables para el análisis mensual

GRUPO	DATO(Variación porcentual mensual)	COMENTARIO
Grupos con mayor repercusión en el índice general que han experimentado descensos respecto al mes anterior
Vestido y Calzado	-12,9	Especialmente por los efectos de las rebajas
Vivienda	-0,5	Reducción precios de la electricidad
Menaje	-0,9	Bajada en el precio de los muebles
Comunicaciones	-1,2	Menores precios de los servicios de telefonía

Fuente: Instituto Nacional de Estadística

UGT exigeix ​​la retirada del criteri que denega la pensió als treballadors amb un conveni especial de la Seguretat Social

UGT exigeix ​​la retirada immediata del criteri de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) que denega l'accés a la pensió de jubilació, en les seves diferents modalitats i aplicant la regulació anterior a la Llei 27/2011, milers de treballadors que van veure extingida seva relació laboral abans l'1 d'abril de 2013 i tenen subscrit o van a subscriure per primera vegada un conveni especial amb la Seguretat Social a partir d'aquest dia, amb algunes excepcions. 

El sindicat recorda que aquest tipus de conveni és una eina que tenen els treballadors amb circumstàncies específiques (com els majors de 55 anys afectats per ERO, els treballadors que esgoten la seva prestació o subsidi de desocupació, els que causen baixa en el Règim General i no s'enquadren en cap altre, etc) perquè puguin generar, mantenir o ampliar el dret a prestacions de la Seguretat Social, com el de la pensió de jubilació, entre d'altres. 

Per això, la UGT ja ha demandat la seva retirada a la Comissió Executiva de l'INSS, el passat 24 de juliol, i en una carta enviada al dia d'avui al secretari d'Estat de Seguretat Social, Tomás Burgos, on ha reclamat al Govern que li faci arribar informació detallada respecte al nombre específic de treballadors que es puguin veure afectats per l'aplicació d'aquest criteri. 

A més, el sindicat continuarà treballant per reposar els drets d'aquests treballadors i treballadores afectats i els assessorarà en les seves reclamacions davant l'INSS per un criteri absurd i sense sentit. 

Aquest criteri està suposant que treballadors que ja estan pagant el seu conveni especial vegin denegat l'accés a la jubilació anticipada a partir dels 61 anys o la jubilació als 65, a més d'aplicar-se'ls altres regles per calcular la quantia de la seva pensió. 

Per a la Unió General de Treballadors, aquesta ordre suposa un acte roí del Govern que produirà seriosos perjudicis als treballadors afectats, com el retard de l'accés a la jubilació ordinària amb una reducció en les bases de cotització, l'aplicació de coeficients reductors més agressius per a la jubilació anticipada o la reducció d'ingressos en les arques de la Seguretat Social, entre d'altres qüestions. 

A més, el sindicat considera que aquest criteri té un dubtós encaix jurídic, és arbitrari, discriminatori i vulnera la Constitució Espanyola, pel que fa al principi de prohibició de la retroactivitat de normes desfavorables contingut de l'article 9.3 de la Carta Magna.