GIRONA | J.CUARTAS La llei de Fundacions Bancàries i Caixes d' Estalvis, que acaba d'entrar en vigor i que obligarà les caixes de certa grandària (totes menys dues) a convertir-se abans que acabi aquest any en una nova figura anomenada "fundació bancària", suposa la definitiva empenta legislativa per a la "italianització" del sector de les caixes d'estalvis espanyoles, que fins a l'actual crisi econòmica va representar una mica més del 50% del negoci financer estatal.

La nova norma -i fins i tot en determinats aspectes algunes de les anteriors que es van dictar en plena crisi financera- segueix el model de transformació de les caixes d'estalvis que Itàlia va posar en marxa el 1990 amb l'anomenada "Llei Amato-Carli" i algunes directives i decrets posteriors.

Fins el 2010, Espanya comptava amb 45 caixes d'estalvis en un país que va en arribar a tenir 80 en el passat. En tres anys, les 45 caixes espanyoles s'han reduït a 21. Les 24 restants no han pogut sobreviure a la crisi i han desaparegut. Són les 21 supervivents les que -amb l'excepció de dues minúscules, que seguiran sent caixes- s'hauran de reconvertir abans de final d'any en fundacions bancàries. D'aquestes 21 caixes que han aconseguit perdurar després del "terratrèmol" financer, només 7 lideren i mantenen la majoria de control en els seus respectius negocis financers. Es tracta de la catalana La Caixa, que és hegemònica a Caixa Bank, la biscaïna BBK a Kutxa Bank, l'aragonesa Ibercaja a Ibercaja Banco, la malaguenya Unicaja a Unicaja Banco i l'asturiana Cajastur a Liberbank, juntament amb les petites caixes Caixa Ontiyent (Comunitat Valenciana) i Caixa Pollença (Balears).

Caja Murcia va perdre l'any passat la condició de major accionista del banc BMN en benefici del fons estatal FROB.

La "Llei Amato", que va entrar en vigor el 30 de juliol de 1990, va suposar -com pretén l'actual norma espanyola- que les caixes italianes escindeixin la seva activitat en dues entitats diferents: el negoci financer de les caixes es va traspassar a una societat anònima bancària i les funcions socials de les caixes es van reorganitzar amb el caràcter de fundació. La justificació -igual que ara a Espanya- va ser que les caixes, en no tenir accionistes ni disposar d'una configuració com a societat mercantil, estaven impossibilitades, atès que no tenien accionistes, per recapitalitzar-se mitjançant ampliacions de capital per fer front a períodes de dificultat financera i tensions de solvència.

El traspàs del negoci financer a un banc (a una societat anònima filial o participada) havia de permetre, segons el parer del legislador, la captació de capitals en cas de crisi, les fusions i altres operacions corporatives i dificultar la politització de la gestió financiera. De la mateixa manera que ara a Espanya, tota aquesta transformació radical d'un model vigent des de feia diversos segles es va plantejar com una opció voluntària però va acabar sent un imperatiu legal.

El 18 de novembre de 1994 es va fer un pas més a Itàlia amb l'anomenada "Llei número 474" i la també coneguda com "directiva Dini", que va forçar les noves fundacions a reduir la seva participació en els bancs. La justificació va ser propiciar una diversificació del patrimoni de les caixes i fer-les menys dependents dels seus negocis bancaris.

El tercer pas es va donar amb el "Decret-Llei Ciampi" (1998) i amb un altre decret legislatiu de 1999 amb què es va prohibir que les fundacions tinguessin posicions majoritàries en els bancs als quals s'havien transferit els seus negocis financers.

A Espanya, l'actual llei incorpora incentius i elements dissuasoris per tal que les caixes redueixin de manera progressiva el seu actual pes accionarial als seus bancs, a l' imposar-los majors exigències regulatòries si una caixa o diverses que estiguin aliades superen el 30% de participació i encara més rigoroses si superen el 50%. Al final, el legislador espanyol va renunciar a la seva voluntat inicial d'abocar de forma més determinant a les caixes a disminuir el seu pes accionarial en les seves filials bancàries.

En l'avantprojecte de la llei es prohibia a les caixes que poguessin acudir a les ampliacions de capital futures dels seus bancs per mantenir o augmentar la seva quota accionarial. Ara sí se'ls permetrà aquest tipus d'operacions, encara que en els consells i en les juntes generals dels seus bancs les accions que adquireixin les caixes partícips mitjançant futures subscripcions d'ampliacions de capital (no així les que disposin a resultes de la fundació del banc) no tindran dret de vot en el tram en què amb elles les caixes sobrepassen el 49,99% de les accions totals de l'entitat bancària.

A Itàlia, encara que hi va haver voluntat expressa que les caixes no tinguessin participacions majoritàries i de control en els bancs, l'experiència indica que, tot i amb percentatges baixos, continuen dominant alguns grups bancaris rellevants. L'exemple que sempre es cita és el d'Unicredit, la principal entitat italiana, i en la qual les antigues caixes del país, amb l'11%, encara mantenen el control.

Les caixes d'estalvis espanyoles van sorgir a partir de 1834, però segons l'experiència dels monts de pietat, l'origen del qual es remunta al segle XVIII, les caixes ja eren fundacions abans de l'actual llei. Segons la definició de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA), les caixes d'estalvis són "entitats financeres sense ànim de lucre" constituïdes com "fundacions de naturalesa privada" i "amb finalitat social".

Homologació un bon acord. Comencem les externalitzacions

El passat 17 de desembre, després de molts mesos de negociació amb l'entitat , es va signar un acord per a l'homologació de les condicions salarials i socials dels empleats de BMN provinents de les diferents caixes. La principal línia d'UGT , sempre va ser la defensa dels salaris dels empleats , és dir , no es podia permetre el descompte d'un euro a les nostres nòmines .

Aquesta part finalment s'ha aconseguit , i fins i tot molts dels nostres companys veuran incrementats els seus ingressos , ja que estan per sota de la mitjana dels nivells als quals pertanyen . 

Aquells que estiguin en els nivells més alts de salari dels seus nivells , patiran una congelació salarial fins a l' homogeneïtzació de les condicions salarials .

A més dins de les nòmines s'ha aconseguit incorporar l'antiguitat a cadascuna de les 18.5 pagues consolidades en aquest acord . Com no podia ser menys , vam mantenir el complement de residència fora de la negociació , excloent del càlcul de les mitjanes per nivell , ja que és un dret innegable per la nostra condició insular , i així li ho vam fer entendre a la patronal . Tota part salarial que excedeixi de conveni , s'incorporarà a un complement BMN ( motxilla ) , que es revalora en un 70% .

Des del punt de vista social , hem aconseguit mantenir l'horari que actualment tenim , sense haver d'obrir els dijous a la tarda tal com marca el conveni , i com pretenia l'entitat.

A més podrem disposar d'horari reduït de 9:00 a 13:30, tant en la setmana de festes de la localitat en la qual estiguem prestant els nostres serveis , i en els dies de Nadal i Cap d'Any .

Així mateix també disposarem d'una reducció de jornada d'1 hora ( horari de 8:00 a 14:00) en Setmana Santa . Per la part de préstecs , s'ha aconseguit millorar l'import del préstec habitatge que marca el conveni col · lectiu , passant les quantitats de 186.000 € a 225000 . A més , ha quedat recollit

en l'acord , que també podrà sol · licitar quan per raons organitzatives l'empleat sigui destinat a altre centre situat a 100 quilòmetres o més del seu anterior destí . En el préstec social s'ha augmentat l'import fins els 60000 € , amb la possibilitat de fixar el termini de devolució més enllà dels 8 anys que

actualment marca el conveni , fins a un termini de 20 anys si es presta garantia hipotecària . En la bestreta social , s'han aconseguit augmentar les possibilitats de sol · licitud afegint els següents termes :

• Es contempla la concessió per a constitució formal de parelles de fet , divorci o nul · litat de enllaç estable i separació

• Matrimoni o enllaç estable de fills i filles

• Canvi de residència per variació de destinació en l'entitat

• Si per necessitats derivades de la seva activitat laboral , o per aplicació d'alguna mesura de mobilitat geogràfica , també es podrà sol · licitar per a l'adquisició de vehicle

• Despeses d'estudis de fills i filles menors de 30 anys sense ingressos propis

• Despeses derivades d'estudis de caràcter i àmbit professional de l'empleat o empleada .

A més s'ha incorporat la possibilitat de realitzar un préstec per refinançar els deutes del emprat amb l'entitat , en els casos en què els ingressos de la unitat familiar pateixin una minva acreditada d'almenys un 40% , o que es vegin obligats a canviar de residència.

La capacitat màxima d'endeutament de l'empleat serà del 50 % dels ingressos nets del mateix en còmput anual

El compte empleat estarà exempta de comissions i despeses , i estarà remunerada a l'Euribor ( màx. 1.5 % )

A més es disposarà d'un descobert autoritzat de 2.500 € per a tots els empleats. El compte haurà d'estar en positiu almenys un cop cada 3 mesos . Per a tots aquells empleats i empleades de nostra territorial que actualment tenen un descobert en compte més , s'estableix un período de 12 mesos perquè puguin adaptar-se al nou límit .

A més fruit d'aquest acord s'ha aconseguit la garantia del salari pensionable establint un reconeixement de l'últim salari pensionable en el moment que va començar a operar la suspensió temporal de les aportacions , aconseguint així evitar canvis en els drets consolidats dels plans de pensions .

Per tant , comprovant l'actual conjuntura econòmica existent en la totalitat de la societat actual , i especialment en el sistema financer , i tenint en compte que molts dels punts acordats el 17 de desembre, no només milloren el conveni col · lectiu pel qual ens regim , sinó també els pactes de empresa existents, no només creiem que és un bon acord , sinó que és un acord satisfactori des del punt de vista dels empleats , basat en gran mesura en la proposta inicial realitzada per UGT , i consensuada i acceptada per la resta de la representació laboral de l'entitat.

A partir d'avui , dia en què s'han iniciat les negociacions que afecten les externalitzacions , hem de centrar tots els nostres esforços en aquest nou front. Particularment , la externalització es pretén que afecti a gran part dels serveis centrals de la nostra territorial , per el que ens juguem molt. Per la nostra part , estem preparats per invertir tots els nostres esforços en pro d'un acord beneficiós que eviti mesures traumàtiques . No serà fàcil , será tremendament complicat , esperem i confiem que , de nou, obtindrem el millor acord posible.

La CNMV prohibeix la banca vincular el sou variable amb la venda de productes

Cinco Días

Les gerències dels bancs haurien de canviar les seves agressives polítiques de pressió a les plantilles

Reproduïm a continuació un article del diari Cinco Días que ens ha semblat especialment interessant . De dur-se a terme aquesta prohibició , les gerències dels bancs (entre ells BMN ) haurien de cessar en la seva agressivitat d'exigència d'objectius comercials de productes de rendibilitat dubtosa .

La Comissió Nacional del Mercat de Valors ( CNMV ) prohibirà a les entitats financeres que vinculin "de manera directa" el sou variable dels seus treballadors amb la col · locació de productes específics o de categories de productes molt limitades , de manera que s'evitin potencials conflictes d' interessos o falta d'actuació en el millor interès dels clients .

En un comunicat , el supervisor assenyala que aquesta decisió s'emmarca en l'aplicació a Espanya , a partir de l'1 de febrer, de les Directrius sobre Polítiques i Pràctiques de Remuneració ( MiFID ) , on es recullen els criteris que les entitats bancàries han de tenir en compte en el disseny , implantació i control dels sistemes de remuneració al personal en contacte amb la clientela o amb un impacte significatiu en el servei prestat .

La CNMV , que ja ha comunicat a l'autoritat europea dels mercats financers ( ESMA ) la seva decisió de complir amb aquestes directrius , assenyala que les entitats bancàries hauran de " revisar i , si escau , modificar els sistemes de remuneració i els controls i procediments establerts " per evitar que els treballadors del sector es vegin incitats a afavorir els seus interessos econòmics en detriment de l'interès dels clients .

Volum de vendes

En particular, els bancs espanyols hauran de prestar especial atenció a les seves polítiques de remuneracions variables vinculades al volum de vendes , de manera que el càlcul d'aquestes quantitats es basi " addicionalment a criteris qualitatius " que tinguin en compte el benefici d'ambdues parts i que no incentivin " criteris a curt termini " a favor únicament de l'entitat.

Entre els criteris qualitatius que es poden utilitzar , l'organisme esmenta el compliment de les normes de conducta en l'aplicació de l'avaluació d'idoneïtat dels clients per adquirir certs productes oa la informació a l'inversor , així com el grau de satisfacció dels clients o el nombre de reclamacions que rep l'entitat.

En qualsevol cas , la CNMV creu que les primes variables que cobren els empleats bancaris no han d'estar vinculades "de manera directa amb la venda d'un producte específic o d'una categoria de productes molt limitada" , que fa molt difícil valorar el compliment de les directrius MiFID , i molt menys amb mètodes de càlcul en funció d'un nivell de venda mínim o de llindars de venda secundaris .

Alta direcció

D'altra banda , la Comissió informa que a partir d'ara les polítiques retributives en les entitats financeres ha d'aprovar "l'alta direcció" després de rebre l'assessorament de l'òrgan de verificació del compliment de la normativa . Aquestes pràctiques salarials han d'estar publicades per escrit de forma transparent , de comunicar als afectats i quedar registrades de forma adequada .

És més , la CNMV considera " essencial " que les entitats creïn nous mecanismes de comunicació perquè els treballadors puguin fer arribar a les escales jeràrquiques superiors dels assumptes que comportin risc d'incompliments d'aquestes directrius MiFID perquè puguin prendre les mesures adequades .

" La implicació de les funcions de control i , especialment , la de l'òrgan de verificació del compliment normatiu es produirà tant en el moment del disseny com en el control intern dels potencials riscos que puguin derivar-se de les polítiques i pràctiques de remuneració i de els objectius comercials " , exigeix ​​l'ens .

Pel que fa als nous productes , l'organisme que presideix Elvira Rodríguez assenyala que caldrà tenir en compte els riscos que comporten en relació amb la política salarial i , abans del llançament , les entitats hauran d'avaluar si l'esquema de retribució al treballador per la seva ' col · locació ' crea riscos o és conforme amb la política de l'entitat .

Finalment , la Comissió Nacional del Mercat de Valors explica que ha enviat una carta a les principals associacions del sector bancari perquè informin als seus associats d'aquestes decisions .

REDUCCIÓ DE JORNADA PER CURA DEL FILLS

AMPLIADA L'EDAT DEL MENOR ALS 12 ANYS

La reforma laboral porta cua . En els períodes de vacances el govern aprofita la baixada de guàrdia pròpia d'aquestes dates per canviar l'Estatut dels Treballadors evitant tot debat . Ja va passar a l'agost i ara torna a passar amb l'última modificació recollida en el Reial Decret Llei 16/2013 de 20 de desembre de 2013.

En aquesta norma es recull , entre altres canvis (molts referents al contracte a temps parcial , que sembla ser l'estrella de la contractació en aquest país darrerament ) , un que t'afecta si estàs en reducció de jornada per cura de fills , penses sol · licitar o t'has plantejat aquesta opció alguna vegada :

Anteriorment , aquest dret a reducció de jornada diària , amb descompte del salari de forma proporcional , abastava fins a l'edat de 8 anys del menor . La nova norma , justificada com a necessària per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral , ha modificat aquesta edat fins als 12 anys del menor . ( Aquest particular ja ho venien gaudint els funcionaris públics, no així la resta de treballadors ) .

NOVA REDACCIÓ : Art 37.5 E.T. " Qui per raons de guarda legal tingui al seu càrrec directe algun menor de 12 anys o una persona amb discapacitat física , psíquica o sensorial , que no exerceixi una activitat retribuïda , tindrà dret a una reducció de la jornada de treball diària , amb la disminució proporcional del salari entre , almenys, un vuitè i un màxim de la meitat de la durada d'aquella "

Si vols demanar teu dret a reducció de jornada en base a l'art . 37.5 de E.T. o ampliar la durada de la mateixa , hauràs de comunicar a Recursos Humans la teva intenció i indicar les condicions de la reducció de jornada horària ( durada , percentatge de reducció , etc ) . La nostra recomanació és que posis en coneixement del sindicat la tramitació de la sol · licitud , si escau , de manera que pugui efectuar un seguiment que garanteixi l'exercici del teu dret amb totes les garanties .